Plego del blog

Estimats,

encara rebo comentaris felicitant-me pel meu noviciat... gràcies!Dir-vos, però, que ja fa temps que no estic al monestir. I per això i altres coses he deixat i deixo de publicar escrits a "m'has seduït".

A reveure i gràcies pel vostre fidel seguiment! :)

Zoila.

SOS Tierra

Encara no us he parlat del curs que faig els dilluns a la tarda al CEVRE... La cosa és que ahir a >"Lectura de la realitat" ens van posar aquest vídeo. Se'm remouen les entranyes!!! Fa mal veure com maltractem la nostra terra, la nostra casa!!! Voldria fer alguna cosa!!! Prèviament, a la classe sobre "Misteri de Déu"
vam començar amb una meditació-contemplació sobre la creació del món (Gn 1), i quan vam acabar vaig pensar: "Tan meravellosa que és la teva obra, Déu meu... sento el compromís de cuidar-la". I després de veure aquest vídeo encara més...

http://www.youtube.com/watch?v=oDGda05ccJs

(Crec que no surt el vídeo, si de cas, us poso l'enllaç, ok? Aquestes tecnologíes...).

com plantejo el noviciat

L'Horeb em van demanar que escrivís un article explicant què significa per a mi començar el Noviciat. El comparteixo amb vosaltres.

Què significa per a mi aquesta nova etapa? Evidentment, és un pas més vers el Senyor, o això voldria ser i també una major obertura al seu amor, més confiança i abandó. Deixar-li fer... com un nen a la falda de la mare... És un pas a viure l'autenticitat, a aprofundir en l'essencial i fer presents en el nostre món els valors del Regne.

Tot pregant l'evangeli de Mc 4, 26-34 allà on diu: "la terra tota sola dóna fruit", em va sorgir una pregunta que és alhora un desig: "com ser bona terra?". Que el temps de noviciat sigui un disposar el cor perquè el Senyor treballi la terra i esdevingui agradable a Déu i als germans/es.

D'aquí en deriva un segon desig: reorientar la meva vida vers Déu mitjançant les bones obres (RB 4), la reorientació dels sentits - com miro els altres? Com els escolto?- i la "conversio morum" (conversió de costums, és a dir, viure com a monja) (RB 58).

Que cada dia sàpiga començar de nou, viure amb capacitat de sorpresa i que el desig de conversió (reorientació) arreli fermament en mi perquè dia a dia sigui més semblant a Ell i així ésser sagrament d'aquesta Presència que m'habita. Tot plegat per aprofundir i enfortir la relació amb Déu no com a replegament sobre mi mateixa, sinó per esdevenir ofrena per als altres.

Per últim, fer-me conscient que la vocació és un DO del Senyor: és Ell qui m'ha cridat... per amor i gratuïtament! I tal com diem al nostre ritu d'iniciació a la vida monàstica quan la mare abadessa ens presenta la Regla de Sant Benet: "no confiant en les meves forces, sinó en la misericòrdia de Déu, espero i desitjo observar-la".

GRÀCIES!!!

MOLTES GRÀCIES A TOTS PELS VOSTRES COMENTARIS I CORREUS!!!!! DE VERITAT!!!!!!

Un detall

Curiosament, el dia 2 de febrer de 1940 es va inaugurar el noviciat de Sant Pere de les Puel·les.

Quina "casualitat" més maca, oi?

US ANUNCIO UNA GRAN ALEGRIA!

Estimada comunitat blocaire,

amb vergonya trec el caparró per aquí altre cop. Amb vergonya, sí, perquè us tinc força abandonats... ja em perdonareu.

ÉS PER A MI MOTIU DE GOIG ANUNCIAR-VOS LA MEVA PROPERA ENTRADA AL NOVICIAT, EL DIA 2 DE FEBRER, DIA DE LA PRESENTACIÓ DEL SENYOR

(per això he triat aquesta imatge). El començaré juntament amb la meva companya de camí, la M. Teresa. Jesús enviava els seus de dos en dos... oi? ;) QUINA IL·LUSIÓ!!!

No us puc dir ben bé com em sento en aquests moments... ho intentaré.

Us compartia en un dels últims escrits de manera bastant global el que ha estat aquest any. Certament he viscut experiències molt fortes de desert, de nit, he tingut sovint temptacions d'agafar un vaixell cap a Tarsís (com el profeta Jonàs)... Malgrat tot, em sé sostinguda pel Senyor - em sosté la vostra mà, diu el salm 62 (el "meu" salm!) - i és que no tot ha estat foscor! També hi ha hagut moments preciosos de Llum... I els moments tenebrosos ens ensenyen a apreciar encara més la llum.

Bé, tot plegat ha estat una oportunitat de creixement que Nostre Senyor m'ha donat i li'n dono les gràcies. Sí! Conscientment! No estic gens penedida d'aquest any!!! I ara? Em sento més en pau que mai... el saber que finalment començo el noviciat i tenir data, em fa estar tranquil·la i confiada.

Acabo amb un fragment de la Regla de Sant Benet que parla precisament de l'admissió dels germans (aquests dies l'estem llegint a refetor, i quan em toca a mi servei de lectora m'haig de contenir ;) ):

CAPÍTOL LVIII

LA MANERA D'ADMETRE ELS GERMANS

¹ Quan algú es presenta per primera vegada per fer-se monjo, que no l'admetin fàcilment; ² ans, com diu l'Apòstol, "proveu els esperits per si són de Déu". ³ Si, doncs, el qui es presenta perseverava trucant i, després de quatre o cinc dies, es veia que suporta amb paciència els greuges que li han fet i la dificultat de l'admissió i que persisteix en la seva demanda, ⁴ que li concedeixin l'entrada, i que s'estigui uns quants dies a l'hostatgeria.

⁵ Després s'estarà al noviciat, on han d'estudiar, menjar i dormir. ⁶ Que se'ls destini un ancià que sigui capaç de guanyar les ànimes, el qual ha de vetllar damunt d'ells molt atentament.

⁷ Que es preocupi de veure si cerca Déu de veritat, si és zelós per l'ofici diví, per l'obediència, per les humiliacions. ⁸ Se li han de dir per endavant totes les coses dures i aspres a través de les quals es va a Déu. ⁹ Si mantenia la promesa de lligar-se a la comunitat, al cap de dos mesos se li ha de llegir tota sencera aquesta Regla, ¹⁰ i dir-li: "Vet aquí la llei sota la qual vols militar: si pots observar-la, entra; i si no pots, vés-te'n lliurement". ¹¹ Si encara persistia, aleshores que el duguin de nou al noviciat, i que es torni a provar fins on arriba la seva paciència.

¹² I al cap de sis mesos se li ha de llegir la Regla, a fi que sàpiga a què es vol comprometre. ¹³ I si encara persisteix, al cap de quatre mesos, que se li torni a llegir una altra vegada la Regla. ¹⁴ I si, després d'haver-s'hi pensat, prometia de complir totes les coses i d'observar tot el que li manin, llavors sigui admès a la comunitat; ¹⁵ però ha de saber que la llei de la Regla estableix que a partir d'aquell dia no li serà lícit d'anar-se'n del monestir ¹⁶ ni de sostreure el coll al jou de la Regla, que després d'haver-s'ho pensat tant pogué refusar o acceptar.

(text extret de la RB de la web de les germanes benedictines de Montserrat).

passava per allà...

"En aquell temps, Jesús, tot passant, veié un home, que es deia Mateu, assegut al lloc on recapten impostos, i li digué: "Vine amb mi". Ell s'aixecà i se n'anà amb Jesús".

Passaves per allà, Jesús, i em vas veure. Anaves de pas, potser amb pressa, potser capficat, distret... però tot i així, em vas veure.

Assaguda: inactiva, capficada, amb la mirada perduda, avorrida de la rutina, d'aquest món tan material... (recaptant impostos).

I em vas mirar. (avui a l'homilia ens deia el mossén: "la mirada de Jesús, salva"). Amb la teva mirada penetrant, que arriba al fons del cor i veu què s'hi mou, (penetres els meus secrets... diu el salm 138), m'ofereixes la vida del Regne: de la gratuïtat, d'amor, fraternitat...

Vine amb mi. No sé què em tocarà, Senyor, però quelcom "m'assegura" que al teu costat seré feliç, que la meva vida tindrà sentit i serà plena. I tot i encara no saber qui ets, la teva persona m'atrau. Com no seguir-te?

S'aixecà i se n'anà amb Jesús. "Sí Senyor, ho vull: faci's la vostra voluntat!".