passava per allà...

"En aquell temps, Jesús, tot passant, veié un home, que es deia Mateu, assegut al lloc on recapten impostos, i li digué: "Vine amb mi". Ell s'aixecà i se n'anà amb Jesús".

Passaves per allà, Jesús, i em vas veure. Anaves de pas, potser amb pressa, potser capficat, distret... però tot i així, em vas veure.

Assaguda: inactiva, capficada, amb la mirada perduda, avorrida de la rutina, d'aquest món tan material... (recaptant impostos).

I em vas mirar. (avui a l'homilia ens deia el mossén: "la mirada de Jesús, salva"). Amb la teva mirada penetrant, que arriba al fons del cor i veu què s'hi mou, (penetres els meus secrets... diu el salm 138), m'ofereixes la vida del Regne: de la gratuïtat, d'amor, fraternitat...

Vine amb mi. No sé què em tocarà, Senyor, però quelcom "m'assegura" que al teu costat seré feliç, que la meva vida tindrà sentit i serà plena. I tot i encara no saber qui ets, la teva persona m'atrau. Com no seguir-te?

S'aixecà i se n'anà amb Jesús. "Sí Senyor, ho vull: faci's la vostra voluntat!".

UN ANY DE VIDA MONÀSTICA

Avui, dia de l'EXALTACIÓ DE LA SANTA CREU, compleixo el meu primer any de vida monàstica!!!

***

Aquest ha estat un any en què ha passat de tot i més: tristesa, nit, desconcert... però també (i crec que predomina!) alegria, esperança, llum, FE... I sobretot, saber-me acompanyada per la comunitat que m'acull i la gent que m'estima. En dóno gràcies al Senyor per tot plegat.

Volia compartir amb vosaltres la meva joia i donar-vos també les GRÀCIES.

Va de pedaços

L'Evangeli d'avui diu:

"Ningú no treu un pedaç d'un vestit nou per posar-lo en un vestit vell: faria malbé el nou i el pedaçno s'adiria amb el vell".



Pels qui encara no ho sabeu, aquí a St. Pere estic al taller de costura: aprenent a fer purificadors i poca cosa més... I és clar, aquesta frase m'ha fet molta gràcia! La trobo molt entranyable! Amb la mestra del taller la comentàvem:

ens ha fet pensar que potser Jesús sabia cosir, o potser el que és més probable, és que contemplés com ho feia Maria, i ella li anés explicant.



Quina imatge més tendra i casolana! Jesús petit mirant com cus sa mare...

Et tinc present

Ja fa temps que entre amics ens diem sovint: "et tinc present", i de tant que ho diem, pot sonar a tòpic, a rutinari, però sempre va més enllà. Penso que aquestes "simples" paraules expressen allò més íntim, allò que per altra banda és inexpressable...

********

El que volia escriure és una cosa "curiosa" - per dir-ho així - que em passa ja fa uns mesos:

de sobte, a la pregària, em ve com una llum el record d'una persona, molt o poc coneguda, i durant uns dies la tinc present de manera especial, a vegades intensament o simplement la recordo. I bé, a vegades saps - per aquella persona que tenia present a la pregària o bé per una altra - que en aquell moment aquell/a per qui pregaves - o simplement pensaves - no s'ho estava passant bé, o tot el contrari... no sempre que preguem per algú és perquè estigui malament, oi? ;)

El dia que vaig descobrir que em passava això, em va fer molta "gràcia"... Què maco poder estar, sentir-se en comunió amb una persona es trobi on es trobi! Crec que Nostre Senyor ens uneix i que, en el fons, és Ell qui prega en nosaltres pels germans, quan nosaltres li deixem...

Escolta fill...

...les prescripicions del mestre, para-hi l'orella del cor, i acull de bon grat l'exhortació del pare amorós i posa-la en pràcitca (...)

Qui és l'home que vol la vida i desitja veure dies feliços?

(PRÒLEG RB).

********

MOLT BONA DIADA DE SANT BENET!!!

Dóna'm la mà

Jesús, on ets? Mira’m: estic malalta
i el meu esperit no troba consol:
on és la pau, la confiança?
Vine i guareix la meva fonda ferida!

DÓNA’M LA MÀ I CAMINA,
DEIXA ENRERA LA POR I SEGUEIX-ME.
I JO T’OMPLIRÉ DE VIDA.

Sí, però... tinc por i molts dubtes:
a on em vols portar?
seré feliç en aquest camí?
on és la llum, la certesa?

DÓNA’M LA MÀ I CAMINA,
DEIXA ENRERA LA POR I SEGUEIX-ME.
I JO T’OMPLIRÉ DE VIDA.

Dius que la confiança és el que val
i que m’he de deixar estimar.
Tu, el meu Mestre bo i proper,
ensenya-me’n i tot d’una et seguiré.

DÓNA’M LA MÀ I CAMINA,
DEIXA ENRERA LA POR I SEGUEIX-ME.
I JO T’OMPLIRÉ DE VIDA.

M’has tocat i m’has guarit,
i amb els ulls fits en Tu
he entès que no cal res més.
Gràcies, Jesús.

Sou un temple de Déu...

Estimats tots!

De Pasqua a l'Ascensió sense dir-vos res... ja seria hora, oi? Volia compartir amb vosaltres una acció de gràcies:

AVUI FA SET ANYS QUE EM VAIG CONFIRMAR!!!!!!!! GRÀCIES, SENYOR!!!! GRÀCIES, PADRINS!!!! GRÀCIES, COMUNITAT!!!! GRÀCIES...

Diuen que el set és el número de la plenitud... és un símbol bonic, no trobeu?

Avui li voldria demanar al Senyor que sàpiga acollir la seva llum i ser-ho pels altres; que resti oberta a l'acció de l'Esperit Sant i ésser temple viu...